Espacios de cultivo vinculados a Madînat Ṭurṭûša (Tortosa, Cataluña): norias, drenajes y campesinos (siglos VIII-XII)

  • Helena Kirchner Universitat Autonoma de Barcelona
  • Antoni Virgili Universitat Autonoma de Barcelona
Palabras clave: Huerta, Prado, Drenaje, Irrigación, al-Andalus

Resumen

En este artículo se estudian los espacios de cultivo relacionados con Madînat Ṭurṭûša. La investigación se basa en la contrastación de la información proporcionada por la documentación escrita generada a raíz de la conquista cristiana (1148), la prospección y el análisis del parcelario. El resultado ha sido la delimitación y reconstrucción en planta de tres espacios de cultivo adyacentes a la ciudad. La huerta de Pimpí, al norte, se regaba con el agua de pozos y norias. Al sur, las Arenes constituía un espacio de humedal afectado por inundaciones periódicas y estaba equipado con una red de acequias de drenaje; se destinaba preferentemente a pastos para el ganado y al cultivo de cereales. En la orilla opuesta del Ebro, también había canales de drenaje y zonas de cultivo de cereales. El agua del Ebro jamás fue captada ni distribuida mediante acequias destinadas a regar grandes superficies.

Descargas

La descarga de datos todavía no está disponible.

Citas

Altisent, Agustí, Diplomatari de Santa Maria de Poblet. Vol. I. Anys 960-1177, Barcelona, Generalitat de Catalunya, 1993.

Alturo, Jesús, L’Arxiu Antic de Santa Anna de Barcelona del 942 al 1200, Barcelona, Fundació Noguera, 3 vols., 1985.

Azuar Ruiz, Rafael; Gutiérrez Lloret, Sonia, «Formación y transformación de un espacio agrícola islámico en el sur del Pais Valenciano: el Bajo Segura (siglos IX-XIII)», en Castrum 5: Archéologie des espaces agraires méditerranéens au Moyen Age. Archéologie de l’habitat fortifié, Roma, 1999, pp. 201-211.

Balañà, Pere, «Un jueu de Tortosa (segle X) informador dels geògrafs àrabs medievals», Quaderns d'Història Tarraconense, III, 1982, pp. 9-28.

Ballestín, Xavier, «Els textos a l'abast. El procés de conquesta», en Barceló, Miquel (coord.), Musulmans i Catalunya, Barcelona, Empúries, 1999, pp. 41-46.

Ballestín, Xavier, «Tortosa i la Marca Superior d'al-Andalus», en Catalunya Romànica, vol. XXVI ("Tortosa i les terres de l'Ebre, la Llitera i el Baix Cinca. Obra no arquitectònica, dispersa i restaurada"), Barcelona, Enciclopèdia Catalana, 1997, pp. 35-39.

Barceló, Miquel, «Quina arqueologia per al-Andalus?», en Malpica, Antonio (ed.), Coloquio hispano-italiano de arqueología medieval, Granada, Universidad de Granada – Università di Siena, 1992, pp. 243-252.

Barceló, Miquel; Carbonero, Maria Antònia; Martí, Ramon; Rosselló, Guillem, Les aigües cercades. Els qanât(s) de l’illa de Mallorca, Palma de Mallorca, Institut d’Estudis Baleàrics, 1986.

Barceló, Miquel; González Villaescusa, Ricardo; Kirchner, Helena «La construction d'un espace agraire drainé au ḥawz de la madîna de Yâbisa (Ibiza, Baléares)», en Burnouf, Joëlle; Bravard, Jean-Paul; Chouquer, Gérard (eds.), La dynamique des paysages protohistoriques, antiques, médiévaux et modernes ou les paysages au carrefour de l'interdisciplinarité et de la diachronie. XVIIe Rencontres Internationales d'Archéologie et d'Histoire d'Antibes, Sophia Antipolis, Conséil National de la Recherche Scientifique – Edition APDCA, 1997, pp. 113-125.

Bartlett, Robert, The Making of Europe. Conquest, Colonization and Cultural Change, 930-1350. Allen Lane, 1993. [Traducción Española: Conquista, civilización y cambio cultural, 950-1350, Valencia, Publicacions de la Universitat de València, 2003].

Bea, David; Diloli, Jordi; Ferré, Ramon; González, Aleix; Vilà, Jordi, Kirchner, Helena; Virgili, Antoni, «L’urbanisme del suburbi medieval de la ciutat de Tortosa en època medieval (segles XI-XIV). La intervenció arqueològica al carrer de Montcada de Tortosa (Baix Ebre)», en Actes del IV Congrés d’Arqueologia Medieval i Moderna a Catalunya (2010), ACRAM, Tarragona, Ajuntament de Tarragona, vol. I, 2011,pp. 497-510.

Bramon, Dolors, De quan érem o no musulmans. Textos del 713 al 1010, Barcelona, Eumo y Institut d’Estudis Catalans, 2000.

Curto, Albert, «Notes biogràfiques de l’antic pont de Tortosa», en Lo pont de barques. L’antic pas de l’Ebre a Tortosa, Barcelona, Llibres de l’Índex, 1993, pp. 17-43.

Curto, Albert; Loriente, Ana; Martínez, M. Rosario; Ros, Elisa, «Resultats de les excavacions arqueològiques portades a terme l’any 1984 a Tortosa (Baix Ebre)», Tribuna d’Arqueologia 1984-1985, Barcelona, Departament de Cultura (Generalitat de Catalunya), 1986, pp. 115-120.

Delaville le Roulx, Jean, Cartulaire général de l'Ordre des Hospitaliers de S. Jean de Jérusalem 1100-1310, Paris, Ernest Leroux, 4 vols., 1894-1906.

Esquilache Martí, Ferran, Els constructors de l'horta de València. Origen, evolució i estructura social d'una gran horta andalusina entre els segles VIII i XIII, Valencia, Publicacions de la Universitat de València, 2018.

Font Rius, José M., Cartas de población y franquicias de Cataluña, vol. I, Madrid – Barcelona, Consejo Superior de Investigaciones Científicas, 1969.

Fontanals, Reyes, Un plànol de la Sèquia de la Vila del segle XIV (Ciutat de Mallorca), Palma de Mallorca, Ayuntamiento de Palma, 1984.

García Biosca, Joan Eusebi; Giralt, Josep; Loriente, Anna; Martínez, Joan, «La gènesi dels espais urbans andalusins (segles VIII-X): Tortosa, Lleida i Balaguer», en L’Islam i Catalunya, Barcelona, Institut Català de la Mediterrània, 1998, pp. 137-165.

Imperiale de Sant’Angelo, C., Codice diplomático della Repubblica di Genova, vol. I, Roma, Fonti per la Storia d’Italia, 1936.

Kirchner, Helena; Virgili, Antoni; Antolín, Ferran, «Un espacio de cultivo urbano en al-Andalus: madîna Ṭurṭûša (Tortosa), antes de 1148», Historia Agraria, 2014, nº 62, pp. 11-45. URL: http://www.historiaagraria.com/es/numeros/helena-kirchner-antoni-virgili-ferran-antolin-un-espacio-de-cultivo-urbano-en-al-andalus-madina-turtusa-tortosa-antes-de-1148.

Kirchner, Helena; Virgili, Antoni, «De Ṭurṭûša a Tortosa. La ciutat abans i després de la conquesta catalana (1148)», Actes del V Congrés d’Arqueologia Medieval i Moderna a Catalunya (2014), ACRAM, Barcelona, Ajuntament de Barcelona, 2015, pp. 117-143.

Kirchner, Helena; Virgili, Antoni; Marfull, Josep; Pacheco, Núria; Pica, Manel; Rovira, Montserrat, «Espais agraris, assentaments andalusins i la ciutat de Tortosa (Baix Ebre)», en Actes de les I Jornades d’Arqueologia de les Terres de l’Ebre, Tortosa, Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura, 2016, vol. 2, pp. 11-29.

Malpica, Antonio, «Urban life in al-Andalus and its role in social organization and the structure of settlement», Imago Temporis: mediun aevum, 2010, nº 4, pp. 25-49. URL: https://www.raco.cat/index.php/ImagoTemporis/article/view/256905.

Martí, Ramon; Negre, Joan, «Assentaments i espais agraris medievals al Baix Ebre i al Montsià: una anàlisi diacrónica», Estudis d’Història Agrària, 2015, nº 27, pp. 67-89. URL: https://www.raco.cat/index.php/EHA/article/view/314516.

Martí, Ramon; Negre, Joan, «El poblament rural del Baix Ebre i el Montsià. Entre l’antiguitat tardana i el feudalisme. Prospeccions arqueològiques a les terres de l’Ebre entre els anys 2010 i 2011», en Actes de les I Jornades d’Arqueologia de les Terres de l’Ebre, 2 vols., Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya, 2016, vol. 1, pp. 492-508.

Miravall, Ramon, Dellà lo pont de barques, Tortosa, Dertosa, 1998.

Morote Barberà, José Guillermo, «El trazado de la Vía Augusta desde Tarracone a Carthagine Spartaria. Una aproximación a su estudio», Saguntum, nº 14, Valencia, 1979, pp. 139-164. URL: https://ojs.uv.es/index.php/saguntum/article/view/6347/6113.

Navarro Palazón, Julio; Jiménez Castillo, Pedro, «La gestión del agua en la ciudad andalusí: el caso de Murcia», en Gómez, J. M.; Hervás, R. M. (coords.), Patrimonio hidráulico y cultura del agua en el Mediterráneo, Murcia, Fundación Séneca, 2102, pp. 105-144.

Negre, Joan, «Poblamiento rural en el distrito islámico de Turtuša: resultados de las campañas de prospección arqueológica en les Terres de l’Ebre (2010-2011)», en Sabaté, Flocel; Brufal, Jesús (dirs.), La Ciutat Medieval i Arqueologia, VI Curs Internacional d’Arqueologia Medieval, Lleida, Pagès Editors, 2014, pp. 241-262.

Negre, Joan, «Origen y desarrollo de la huerta de Tortosa (siglos IV-XII). El proceso de formación de un macro-espacio irrigado en el levante peninsular», Historia Agraria, 2015, nº 66, pp. 11-40.

Pagarolas, Laureà, La Comanda del Temple de Tortosa, primer període (1148-1213), Tortosa, Dertosa, 1984.

Pagarolas, Laureà, Els Templers de les Terres de l’Ebre (Tortosa). De Jaume I fins a l’abolició de l’Orde (1213-1312), Tarragona, Diputació de Tarragona, 1999.

Papell, Joan, Diplomatari del monestir de Santa Maria de Santes Creus (975-1225), Barcelona, Fundació Noguera, 2005.

Phillips, Jonathan, The Second Crusade. Extending the frontiers of Christendom. New Haven and London, Yale University Press, 2007.

Puy, Arnald, «La huerta de Ricote (Murcia, España) entre los siglos XV y XVIII», en Castro Correa, A.; Gómez Castro, D.; González Germain, G.; Starczewska, K.; Oller Guzmán, J.; Puy Maeaso, A.; Riera Vargas, R.; Villagra Hidalgo, N. (eds.), Estudiar el pasado: aspectos metodológicos de la investigación en Ciencias de la Antigüedad y de la Edad Media, Oxford, Archeopress (BAR International Series 2412), 2012, pp. 199-209.

Puy, Arnald; Balbo, Andrea; Virgili, Antoni; Kirchner, Helena, «Wetland reclamation in al-Andalus. The drainage of Les Arenes floodplain (Tortosa, Spain, 7th-10th centuries AD)», Geoderma, 232-234, 2014, pp. 219–235. DOI: .https://doi.org/10.1016/j.geoderma.2014.05.001

Retamero, Fèlix; Moll, Bernat, «Los espacios agrícolas de Madîna Manûrqa (Ciutadella de Menorca). Siglos X-XIII», en Kirchner, Helena (ed.), Por una arqueología agraria: perspectivas de investigación sobre espacios de cultivo en las sociedades medievales hispánicas, Oxford, Archeopress (BAR International Series 2062), 2010, pp. 95-106.

Riera Frau, Maria Magdalena, Evolució urbana i topografia de Madîna Mayûrqa, Palma de Mallorca, 1993.

Virgili, Antoni, Diplomatari de la catedral de Tortosa (1062-1193), Barcelona, Fundació Noguera, 1997.

Virgili, Antoni, Diplomatari de la Catedral de Tortosa (1193-1212). Episcopat de Gombau de Santaoliva, Barcelona, Fundació Noguera, 2001.

Virgili, Antoni, Ad detrimentum Yspanie. La conquesta de Ṭurṭûša i la formació de la societat feudal (1148-1200), València, Publicacions de la Universitat de València – Publicacions de la Universitat Autònoma de Barcelona, 2001.

Virgili, Antoni, «Les conquestes catalanes del segle XII i els repartiments», en Guinot, Enric; Torró, Josep (eds.), Repartiments a la Corona d’Aragó (segles XII-XIII), València, Publicacions de la Universitat de València, 2007, pp. 51-74.

Virgili, Antoni, «Espacios drenados andalusíes y la imposición de las pautas agrarias feudales en el prado de Tortosa (segunda mitad del siglo XII)», en Kirchner, Helena (ed.), Por una arqueología agraria: perpectivas de investigación sobre espacios de cultivo en las sociedades medievales hispánicas, Oxford, Archeopress (BAR International Series 2062), 2010, pp. 147-155.

Virgili, A.; Escolà, Josep Maria; Pica, Manel; Rovira, Montserrat, Diplomatari de la Catedral de Tortosa. Episcopats de Ponç de Torrella (1212-1254) i Bernat d’Olivella (1254-1272). Barcelona, Fundació Noguera, 2018.
Publicado
27/06/2019
Sección
DOSSIER MONOGRÁFICO