Celdas y monasterios dependientes: los otros espacios de vida monástica en la Cataluña altomedieval (siglos IX-X)

Autores/as

DOI:

https://doi.org/10.24197/em.24.2023.67-109

Palabras clave:

Alta Edad Media, Condados Catalanes, Paisaje, Monacato, Celdas monásticas

Resumen

Este artículo ofrece un análisis de conjunto de todos los monasterios dependientes que se documentan en los condados catalanes de época carolingia. Para hacerlo, primero afronta algunas cuestiones previas necesarias para definir con claridad a qué nos referimos cuando hablamos de cenobios dependientes, cómo podemos identificarlos en las fuentes y cuántos había en nuestra zona de interés. A continuación, aborda el estudio comparativo de estos centros monásticos, planteando distintos modelos que permiten explicar su surgimiento y posterior evolución. Finalmente, analiza el impacto que tuvieron sobre ellos los cambios coyunturales que se produjeron a finales del siglo IX, cuando aparecieron los primeros linajes condales de carácter privativo al sur de los Pirineos.

Descargas

Los datos de descargas todavía no están disponibles.

Citas

Abadal i de Vinyals, Ramon d’, Catalunya Carolíngia. Vol. II: Els diplomes carolingis a Catalunya, Barcelona, Institut d’Estudis Catalans, 1950.

Abadal i de Vinyals, Ramon d’, Catalunya Carolíngia. Vol. III: Els comtats de Pallars i Ribagorça, Barcelona, Institut d’Estudis Catalans, 1955.

Abadal i de Vinyals, Ramon d’, «Com neix i com creix un gran monestir pirinenc abans de l’any mil: Eixalada-Cuixà», Analecta Montserratensia, 1955, nº 8, pp. 125-337.

Abadal i de Vinyals, Ramon d’, «El renaixement monàstic a Catalunya després de l’expulsió dels sarraïns», Studia Monastica, 1961, nº 3/1, pp. 165-177.

Abadal i de Vinyals, Ramon d’, «La fundació del monestir de Ripoll», Analecta Montserratensia, 1962, nº 6, pp. 187-197.

Adell Gisbert, Joan-Albert; Llinàs Pol, Joan; Mataró Pladelasala, Montserrat; Riu-Barrera, Eduard; Sagrera Aradilla, Jordi, «Sant Pere de Rodes (Catalunya). La cel·la i el primer monestir (s. IX-XI)», Annals de l’Institut d’Estudis Gironins, 1997, nº 38, pp. 1415-1443.Aragó, Antoni M., «El monestir d’Amer i els seus promotors», Annals del Patronat d’Estudis Històrics d’Olot i Comarca, 1979, nº 2, pp. 330-351.

Baiges Jardí, Ignasi; Puig Ustrell, Pere, Catalunya Carolíngia. Vol. VII: El comtat de Barcelona, Barcelona, Institut d’Estudis Catalans, 2019.

Bautier, Anne-Marie, «De ‘prepositus’ à ‘prior’, de ‘cella’ à ‘prioratus’: Évolution linguistique et genèse d’une institution (jusqu’à 1200)», en Lemaître, Jean-Loup (coord.), Prieurs et prieurés dans l’occident médiéval, Ginebra, Librairie Droz, 1987, pp. 1-21.

Bautier, Robert-Henri, Recueil des actes de Eudes, roi de France (888-898), París, Imprimerie Nationale, 1967.

Boretius, Alfredus, Monumenta Germaniae Historica. Capitularia regum Francorum. Vol. I, Hannover, Hahn, 1883.

Castillón Cortada, Francisco, «Los abades de Alaón: Jurisdicción y prerrogativas», Argensola, 1978, nº 85, pp. 41-124.

Catafau, Aymat, «Cuixà, Arles de Tec i Sant Martí del Canigó. El paper de l’aristocràcia nordcatalana en les fundacions monàstiques del segle VIII al segle XI», en To, Lluís; Galofré, Jordi (eds.), Monestirs i territori. 1200 aniversari de la fundació del monestir de Sant Esteve de Banyoles, Banyoles, Centre d’Estudis Comarcals de Banyoles, 2013, pp. 79-88.

Constans Serrats, Lluís G., Diplomatari de Banyoles. Vol. I: De l’any 822 al 1050, Banyoles, Centre d’Estudis Comarcals de Banyoles, 1985.

Corominas, Ramon; Corominas, Jaume, «Sant Salvador de la Vedella. Estat actual i hipòtesi per a una reconstrucció», L’Erol, 1999, nº 60, pp. 26-31.

Costa-Badia, Xavier, «El monacat als comtats catalans altmedievals. Un balanç historiogràfic», Índice Histórico Español, 2019, nº 132, pp. 49-78.

Costa-Badia, Xavier, «Els monestirs i l’afermament del poder comtal. El cas del Pallars i la Ribagorça (segles IX-X)», Butlletí de la Societat Catalana d’Estudis Històrics, 2022, nº 33, pp. 159-187.

Costa-Badia, Xavier, «Los monasterios nacidos a través de pactos en los condados catalanes del siglo IX. Reflexiones en torno a la pervivencia de un modelo fundacional visigodo en tiempos de la reforma carolingia», Hortus Artium Medievalium, 2017, nº 23/1, pp, 328-335. DOI: https://doi.org/10.1484/J.HAM.5.113724

Costa-Badia, Xavier, Poder, religió i territori. Una nova mirada als orígens del monacat al Ripollès (segles IX-X), Barcelona, Edicions de la Universitat de Barcelona, 2022.

Díez Herrera, Carmen, «La agregación de monasterios: una forma de organización social del espacio en la Alta Edad Media», en El monacato en los reinos de León y Castilla (siglos VII-XIII), Ávila, Fundación Sánchez-Albornoz, 2007, pp. 289-402.

Durán Gudiol, Antonio, «Monasterios y monasteriolos en los obispados de Pamplona y Aragón en el siglo XI», Príncipe de Viana, 1991, nº 193, 69-88.

Gaillard, Michèle, «Monasterium, Cella, Abbatia… Enquête sur les différents termes désignant les communautés religieuses au Haut Moyen Âge (Ve-milieu IXe siècle) et leur signification», Bulletin du Centre d’Études Médiévales d’Auxerre, 2016, nº 10. DOI: https://doi.org/10.4000/cem.14474

Garcia Sanz, Arcadi, «Els pactes monàstics a la pre-Catalunya del segle IX», Studia Monastica, 1974, nº 16/1, pp. 7-44.

Gasse-Grandjean, Marie-José, «Cellula et monasteriolum dans les chartes de la Bourgogne médiévale», Bulletin du Centre d’Études Médiévales d’Auxerre, 2016, nº 10. DOI: https://doi.org/10.4000/cem.14499

Geary, Patrick J., Phantoms of Remembrance: Memory and Oblivion at the End of the First Millennium, Princeton, Princeton University Press, 1994. DOI: https://doi.org/10.1515/9781400843541

Girbal, Enric Claudi, «Miscelánea Histórica», Revista de Girona, 1889, nº 13/6, pp. 164-168.

Innes, Matthew, State and Society in the Early Middle Ages: The Middle Rhine Valley, 400-1000, Cambridge, Cambridge University Press, 2000. DOI: https://doi.org/10.1017/CBO9780511496349

Legros, Sébastien, Prieurés bénédictins, aristocratie et seigneuries: une géopolitique du Bas-Maine féodal et grégorien (fin 10e-début 13e siècle), (Tesis Doctoral inédita), Université Rennes 2, 2007.

Magnou-Nortier, Elisabeth; Magnou, Anne-Marie, Recueil des chartes de l’abbaye de La Grasse. Vol. I: 779-1119, París, Éditions du Comité des Travaux historiques et scientifiques, 1996.

Marca, Pierre de, Marca hispanica sive limes hispanicus, hoc est, geographica & historica descriptio Cataloniae, Ruscinonis, & circumjacentium populorum, París, Apud Franciscum Muguet, 1688.

Marquès Casanovas, Jaume, «Amer», Annals de l’Institut d’Estudis Gironins, 1970, nº 20, pp. 5-74.

Martín Duque, Ángel J., Colección diplomática de Obarra (siglos XI-XIII), Zaragoza, Consejo Superior de Investigaciones Científicas; Instituto de Estudios Pirenaicos, 1965.

Martín Viso, Iñaki, «Monasterios y reordenación del espacio local: un estudio comparado del norte de Zamora y la región de Viseu (siglos IX-XI)», en López, Jorge; Martínez, Artemio M.; Morín, Jorge (eds.), Monasteria et Territoria. Elites, edilicia y territorio en el Mediterraneo medieval (siglos V-XI), Oxford, John and Erica Hedges, 2007, pp. 259-280.

Martínez Díez, Gonzalo, «El monasterio de San Millán y sus monasterios filiales. Documentación emilianense y diplomas apócrifos», Brocar, 1998, nº 21, pp. 7-53. DOI: https://doi.org/10.18172/brocar.1743

Martínez Tejera, Artemio M., «La realidad material de los monasterios y cenobios rupestres hispanos (siglos V-X)», en García de Cortázar, José Ángel; Teja, Ramón (eds.), Monjes y monasterios hispanos en la Alta Edad Media, Aguilar de Campoo, Fundación Santa María la Real. Centro de Estudios del Románico, 2006, pp. 59-98.

Mühlbacher, Engelbert, Monumenta Germaniae Historica. Diplomatum Karolinorum. Vol. I: Pippini, Carlomanni, Caroli Magni diplomata, Hannover, Hahn, 1906.

Ordeig Mata, Ramon, Catalunya Carolíngia. Vol. IV: Els comtats d’Osona i Manresa, Barcelona, Institut d’Estudis Catalans, 1999.

Ordeig Mata, Ramon, Catalunya Carolíngia. Vol. VIII: Els comtats d’Urgell, Cerdanya i Berga, Barcelona, Institut d’Estudis Catalans, 2020.

Ordeig Mata, Ramon, «Cel·les monàstiques vinculades a Guifré el Pelós i a la seva obra repobladora (vers 871-897)», Acta Historica et Archaeologica Mediaevalia, 2001, nº 22, pp. 89-119.

Ordeig Mata, Ramon, El monestir de Ripoll en temps dels seus primers abats (anys 879-1008), Vic, Estudis Històrics, 2014.

Ordeig Mata, Ramon, Les dotalies de les esglésies de Catalunya (segles IX-XII). Vol. II: Segle XI. Primera part, Vic, Estudis Històrics, 1997.

Ponsich, Pierre, Catalunya Carolíngia. Vol. VI: Els comtats de Rosselló, Conflent, Vallespir i Fenollet, Barcelona, Institut d’Estudis Catalans, 2006.

Ponsich, Pierre, «Les origines de Saint-Michel de Cuxa: Saint-André d’Eixalada et Saint-Germain de Cuxa», Études Roussillonnaises, 1952, nº 2, pp. 1-19.

Ponsich, Pierre, «Saint-André d’Eixalada et la naissance de l’abbaye de Saint-Germain de Cuixa (840-879)», Les Cahiers de Saint-Michel de Cuxa, 1980, nº 11, pp. 7-32.

Ponsich, Pierre, «Sant Joan la Cella. Història», en Catalunya Romànica. Vol. XIV: El Rosselló, Barcelona, Enciclopèdia Catalana, 1993, pp. 390-391.

Ponsich, Pierre, «Sant Miquel de Cuixà. Història (Primera part)», en Catalunya Romànica. Vol. VII: La Cerdanya i el Conflent, Barcelona, Enciclopèdia Catalana, 1995, pp. 357-368.

Prades Buixons, Isidre, «Santa Maria d’Amer. Història», en Catalunya Romànica. Vol. V: El Gironès, la Selva i el Pla de l’Estany, Barcelona, Enciclopèdia Catalana, 1991, pp. 249-252.

Puertas Tricas, Rafael, Iglesias hispánicas (siglos IV al VIII). Testimonios literarios, Madrid, Dirección General del Patrimonio Artístico y Cultural. Ministerio de Educación y Ciencia, 1975.

Puig Griessenberger, Anna M.; Mataró Pladelasala, Montserrat, «La cel·la abans del monestir: Sant Pere de Rodes als segles VIII-IX», Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos, 2012, nº 43, pp. 21-38.

Riu Riu, Manuel, Las comunidades religiosas del antiguo obispado de Urgel (siglos VI-XVI). Vol. I, (Tesis Doctoral inédita), Universitat de Barcelona, 1960.

Riu Riu, Manuel, «El monestir de Sant Sebastià del Sull, al municipi de Saldes. Tercera part: darreres campanyes d’excavacions arqueològiques i conclusions generals», Urgellia, 1987, nº 8, pp. 151-210.

Salrach Marès, Josep M., «Formació, organització i defensa del domini de Sant Cugat en els segles X-XII», Acta Historica et Archaeologica Mediaevalia, 1992, nº 13, pp. 127-173.

Salrach Marès, Josep M., Justícia i poder a Catalunya abans de l’any mil, Vic, Eumo Editorial, 2013.

Sobrequés Vidal, Santiago; Riera Viader, Sebastià; Rovira Solà, Manuel, Catalunya Carolíngia. Vol. V: Els comtats de Girona, Besalú, Empúries i Peralada, Barcelona, Institut d’Estudis Catalans, 2003.

To Figueras, Lluís. «Monjos i colonització agrícola: Els orígens del monestir de Sant Esteve de Banyoles», en To, Lluís; Galofré, Jordi (eds.), Monestirs i territori. 1200 aniversari de la fundació del monestir de Sant Esteve de Banyoles, Banyoles, Centre d’Estudis Comarcals de Banyoles, 2013, pp. 55-77.

Zaragoza Pascual, Ernest, «Documentos inéditos referentes a la reforma monástica en Cataluña durante la segunda mitad del siglo XVI (1555-1600)», Studia Monastica, 1977, nº 19/1, pp. 93-203.

Descargas

Publicado

01/07/2023

Cómo citar

Costa Badia, X. (2023). Celdas y monasterios dependientes: los otros espacios de vida monástica en la Cataluña altomedieval (siglos IX-X). Edad Media. Revista De Historia, (24), 67–109. https://doi.org/10.24197/em.24.2023.67-109