Les tractations et les paix des historiens : une lecture de sept chroniques catalanes, aragonaises et siciliennes (XIIIe-XIVe siècles)
DOI:
https://doi.org/10.24197/em.25.2024.11-47Palabras clave:
Sicilia, Corona de Aragón, Crónicas, Guerra, Paz, siglos XIII-XIVResumen
A partir de siete crónicas escritas en Sicilia y en la Corona de Aragón entre finales del siglo XIII y el segundo tercio del siglo XIV, este artículo examina cómo los cronistas incluyen la labor diplomática, las negociaciones y los actos conducentes a la paz en sus relatos del conflicto que siguió a las Vísperas sicilianas. Los intercambios diplomáticos eran una faceta de un conflicto más amplio, a veces lo amplificaban; su puesta en práctica era una prueba de fuego para unos protagonistas que deseaban la paz pero dudaban al mismo tiempo de la sinceridad de su enemigo. Aunque la paz parecía a menudo imposible, había dos vías principales para salir del ciclo del conflicto: la gracia divina, que proporcionaba una buena paz, y los acuerdos basados en concesiones mutuas y en la misericordia.
Fondé sur sept chroniques composées en Sicile et dans la couronne d'Aragon entre la fin du XIIIe siècle et le deuxième tiers du XIVe siècle, l'article étudie comment les chroniqueurs font place dans leur récit du conflit consécutif aux Vêpres siciliennes au travail diplomatique, aux négociations et aux actes menant vers la paix. Les échanges diplomatiques constituent une facette d'un conflit plus large, ils l'amplifient parfois ; leur réalisation est une épreuve de vérité pour des protagonistes désireux de paix et doutant de la sincérité de l'ennemi. Si la paix paraît souvent impossible, deux voies principales pour sortir du cycle des conflits apparaissent : la grâce divine, dispensatrice d'une bonne paix ; la convention basée sur des concessions mutuelles et la miséricorde.
Descargas
Referencias
Abulafia, David. La guerra de los doscientos años : Aragón, Anjou y la lucha por el Mediterráneo. Barcelona: Pasado y presente, 2016.
Aguilar Àvila, Josep Antoni. “Fieri pax per eum : Carles II d'Anjou a la Crònica de Muntaner.” Estudis romànics 26 (2004): 129-54.
Aguilar Àvila, Josep Antoni. “Lo rey d'Aragó no·ns fa sinó greuges e vilanies! Papat i Casa d'Aragó a la Crònica de Muntaner.” Estudis romànics 28 (2006): 199-230.
Aguilar Àvila, Josep Antoni. La Crònica de Ramon Muntaner : edició i estudi (pròleg – capítol 146). Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2015.
Aguilar, Josep Antoni, Sadurní Martí y Xavier Renedo, éds. Dits, fets i veres veritats. Estudis sobre Ramon Muntaner i el seu temps. Montserrat : Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2019.
Aurell, Jaume. Authoring the Past : History, Autobiography and Politics in Medieval Catalonia. Chicago : University of Chicago Press, 2012, https://doi.org/10.7208/chicago/9780226032344.001.0001.
Bain, Susanna. “Placing Messina: The Politics and Geography of Bartolomeo da Neocastro's Historia Sicula (c. 1294).” Al Masaq 34 (2022): 19-33, https://doi.org/10.1080/09503110.2021.1913934.
Bartholomaei de Neocastro. Historia Sicula [AA. 1250-1293], édité par Giuseppe Paladino. Rome, 1921 [Rerum Italicarum Scriptores, Nuova Serie, XIII/3].
Bernat Desclot. “Crònica.” Dans Les quatre grans cròniques. II. Crònica de Bernat Desclot, édité par Ferran Soldevila, revisió filològica de Jordi Bruguera, revisió històrica de M. Teresa Ferrer i Mallol. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2008.
Borghese, Gian Luca. Carlo I d'Angiò e il Mediterraneo: politica, diplomazia e commercio internazionale prima dei Vespri. Rome: École française de Rome, 2008.
Braisch, Ingeborg. Die “Sizilianische Vesper” im Werk Bartolomeos da Neocastro. Berlin/Berne/Bruxelles/New York: Peter Lang, 2021, https://doi.org/10.3726/b17970.
Bresc, Henri. Un monde méditerranéen, économie et société en Sicile, 1300-1450. Rome/Palerme: École française de Rome/Accademia di scienze, lettere e arti di Palermo, 1986, https://doi.org/10.3406/befar.1986.1245.
Catalán, Diego, y Enrique Jerez, collab. “Rodericus” romanzado en los reinos de Aragón, Castilla y Navarra. Madrid: Fundación Ramón Menéndez Pidal, 2005.
Cingolani, Stefano Maria. Historiografia, propaganda i comunicació al segle XIII. Bernat Desclot i les dues redaccions de la seva crònica. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2006.
Cingolani, Stefano Maria. La memòria dels reis. Les quatre grans cròniques i la historiografia catalana, des del segle X fins al XIV. Barcelona: Base, 2007.
Cingolani, Stefano Maria. Pere el Gran. Vida, actes i paraula. Barcelona: Museu d'Història de Catalunya, 2010.
Cingolani, Stefano Maria. Vida, viatges i relats de Ramon Muntaner. Barcelona: Base, 2015.
Colletta, Pietro. Storia, cultura e propaganda nel Regno di Sicilia nella prima metà del XIV secolo: La ‘cronica Sicilie’. [Fonti per la storia dell'Italia medievale. Subsidia; 11]. Roma: Istituto Palazzo Borromini, 2011.
Cronaca della Sicilia di Anonimo del Trecento, édité par Pietro Colletta. Leonforte: Euno, 2013.
Crónica de San Juan de la Peña, édité par Antonio Ubieto Arteta. Valencia: Anubar, 1961.
Crónica de San Juan de la Peña (versión aragonesa), édité par Carmen Orcastegui Gros. Zaragoza: Institución ‘Fernando el Católico’, 1985.
Crònica general de Pere III el Cerimoniós dita comunament Crònica de Sant Joan de la Penya, édité par Amadeu J. Soberanas Lleó. Barcelona: Alpha, 1961.
Gerner, Hiltrud. “Cycle.” Dans Dictionnaire du Moyen Français (1330-1500). Consulté le 18 janvier 2024, http://www.atilf.fr/dmf/definition/cycle
Gestes dels comtes de Barcelona i reis d'Aragó – Gesta comitum Barchinone et reguma Aragonie, édition et introduction Stefano M. Cingolani; traduction et notes Robert Álvarez Masalias. Santa Coloma de Queralt: Obrador Edèndum, 2019.
Guenée, Bernard. Histoire et culture historique dans l’Occident médiéval. Paris: Aubier Montaigne, 1980.
Jostkleigrewe, Georg, dir., avec la collaboration de Gesa Wilangowski. Der Bruch des Vertrages. Die Verbindlichkeit der Diplomatie und ihre Grenzen. Berlin: Duncker & Humblot, 2018, https://doi.org/10.3790/978-3-428-55454-6.
Kiesewetter, Andreas. Die Anfänge der Regierung König Karls II. von Anjou (1278-1296). Das Königreich Neapel, die Grafschaft Provence und der Mittelmeeraum zu Ausgang des 13. Jahrhunderts. Husum: Matthiesen, 1999.
Léonard, Emile-G. Les Angevins de Naples. Paris: PUF, 1954.
Mœglin, Jean-Marie Mœglin. “Introduction. Heurs et malheurs de la négociation du Moyen Âge à l’époque moderne.” Dans Negociar en la Edad Media / Négocier au Moyen Âge, édité par Maria Teresa Ferrer i Mallol, Jean-Marie Mœglin, Stéphane Péquignot et Manuel Sánchez Martínez, 5-26. Barcelona: CSIC, 2005.
Mœglin, Jean-Marie, dir. Histoire de la Guerre de Cent Ans. Paris: Robert Laffont, 2023, https://doi.org/10.3917/bouq.moegl.2023.01.0000d.
Musto, Ronald G. Writing Southern Italy before the Renaissance: Trecento Historians of the Mezzogiorno. Londres: Routledge, 2019, https://doi.org/10.4324/9781315196558.
Nagore Laín, Francho. Vocabulario de la Crónica de San Juan de la Peña: versión aragonesa, s. XIV. Zaragoza: Prensas Universitarias de Zaragoza, 2021, https://doi.org/10.26754/uz.9788413403168.
Nicolò Speciale. “Historia sicula ab anno MCCLXXXII ad annum MCCCXXXVII.” Dans Bibliotheca scriptorum qui res in Sicilia gestas sub Aragonum imperio retulere, Tomus primus, édité par Rosario Gregorio, 284-508. Palerme: Typis Regiis, 1791.
Offenstadt, Nicolas. Faire la paix au Moyen Âge. Paris: Odile Jacob, 2007.
Pélissié du Rausas, Amicie. “De guerre, de trêve, de paix: les relations franco-anglaises de la bataille de Taillebourg au traité de Paris (années 1240-1260).” Thèse de doctorat, Université de Poitiers, 2020.
Péquignot, Stéphane. “Le ‘premier voyage à Rome’ de Jacques II d’Aragon (1296-1297).” Dans Relations, échanges, transferts en Europe dans les derniers siècles du Moyen Âge. Hommages en l’honneur de Werner Paravicini, édité par Jean-Marie Mœglin, 135-64. Paris: Académie des Inscriptions et Belles-Lettres, 2010.
Péquignot, Stéphane. “Le travail de négociation à Barcelone au XVe siècle.” Revue de Synthèse (6ème série) 133, no. 2 (2012): 215-33, https://doi.org/10.1007/s11873-012-0188-1.
Péquignot, Stéphane. “Caltabellotta (treaty of) – 1302.” Dans The Encyclopedia of Diplomacy, édité par Gordon Martel. West-Sussex: Wiley, 2018, https://doi.org/10.1002/9781118885154.dipl0488
Péquignot, Stéphane. “ Fragiles traités ? L’exemple des relations diplomatiques des rois d’Aragon avec les rois de France et de Castille (XIIe siècle-début du XVe siècle) .” Dans Der Bruch des Vertrages. Die Verbindlichkeit der Diplomatie und ihre Grenzen, édité par Georg Jostkleigrewe, avec la collaboration de Gesa Wilangowski, 91-123. Berlin, Duncker & Humblot (Beihefte der Zeitschrift für Historische Forschung, 55), 2018.
Pere III el Cerimoniós. “Crónica.” Dans Les Quatre Grans Cròniques. IV. Crònica de Pere III el Cerimoniós, édité par Ferran Soldevila, revisió filològica de Jordi Bruguera, revisió històrica de M. Teresa Ferrer i Mallol. Barcelone: Institut d'Estudis Catalans, 2014.
Ramon Muntaner. “Crònica.” Les Quatre grans cròniques. III. Crònica de Ramon Muntaner, édité par Ferran Soldevila, revisió filològica de Jordi Bruguera, revisió històrica de M. Teresa Ferrer i Mallol. Barcelone: Institut d'Estudis Catalans, 2011.
Runciman, Steven. Les vêpres siciliennes: une histoire du monde méditerranéen à la fin du XIIIe siècle. Paris: Belles-Lettres, 2008.
Salavert y Roca, Vicent. “El tratado de Anagni y la expansión mediterránea de la Corona de Aragón.” Estudios de la Edad Media en la Corona de Aragón 5 (1952): 209-360.
Salavert y Roca, Vicente. Cerdeña y la expansión mediterránea de la Corona de Aragón. Madrid-Barcelona: CSIC, 1956.
Schmitt, Jean-Claude. Les rythmes au Moyen Âge. Paris: Gallimard, 2016.
Théry-Astruc, Julien. “Les Vêpres Siciliennes.” Dans Les trente nuits qui ont fait l'histoire, édité par Jacques Malaterre, Luc Brisson et Jean-Robert Armogathe, 89-103. Paris: Belin, 2014.
Tonnerre, Noël-Yves, et Elisabeth Verry, dir. Les princes angevins du XIIIe au XVe siècle: un destin européen. Rennes: Presses Universitaires de Rennes, 2003, https://doi.org/10.14375/NP.9782868477354.
Walter, Ingeborg. “Bartolomeo da Neocastro.” Dans Dizionario biografico degli Italiani [1964], consulté le 18 janvier 2024, https://www.treccani.it/enciclopedia/bartolomeo-da-neocastro_(Dizionario-Biografico)/
Waquet, Jean-Claude. Le temps de la diplomatie. Genève: Droz, 2024.
Zabbia, Marino. “Nicolò Speciale.” Dans Dizionario biografico degli Italiani [2018], consulté le 18 janvier 2024, https://www.treccani.it/enciclopedia/nicolo-speciale_%28Dizionario-Biografico%29/
Descargas
Publicado
Número
Sección
Licencia
Derechos de autor 2024 Stéphane Péquignot

Esta obra está bajo una licencia internacional Creative Commons Atribución 4.0.
Todos los trabajos publicados en la revista Edad Media. Revista de Historia se distribuyen bajo una Licencia Creative Commons Atribución 4.0 Internacional (CC BY 4.0).
Los autores continúan como propietarios de sus trabajos, y pueden volver a publicar sus artículos en otro medio sin tener que solicitar autorización, siempre y cuando indiquen que el trabajo fue publicado originariamente en la revista Edad Media. Revista de Historia.
