From Freedom to ostracism: lovers, natural and illegitimate sons of the Kings Peter II and James II (1240-1327)
DOI:
https://doi.org/10.24197/em.23.2022.35-65Keywords:
Crown of Aragon, Kings, Lovers, Natural sons, Illegitimate sonsAbstract
The aim of this article is threefold. Firstly, it seeks to incorporate newly discovered archival information regarding mothers and sons of kings Peter II and James II to the extant bibliography on this subject. Secondly, it analyzes the category of mistress and how these women were considered in different circumstances: while the legitimate wife of the king was present and when she was not; and while the monarch was alive and after his death. Furthermore, it also considers the mistresses’ relationship and behavior with their sons. Thirdly, this article also considers certain instances of recognition of the status of king's son after the death of the monarch.
Downloads
References
AA.VV., El panteó reial de Santes Creus, URL: https://santescreus.mhcat.cat/ca/el-llibre (fecha de consulta: 20/7/2020).
Bazán Díaz, Iñaki, «el modelo de sexualidad de la sociedad cristiana medieval: norma y transgresión», Cuadernos del CEMyR, 16, 2008, pp. 167-191, URL: https://riull.ull.es/xmlui/handle/915/13994 (fecha de consulta 8/10/2021).
Bofarull i Mascaró, Próspero de, Los condes de Barcelona vindicados, Barcelona, Imprenta de J. Oliveras y Monmany, 1836 (edición facsímil Barcelona, La Vanguardia,1988).
Calderón Medina, Inés, «Las otras mujeres del rey. El concubinato regio en el reino de León (1157-1230)», Ferreira, Maria do Rosario; Laranjinha, Ana Sofia; Miranda, José Carlos (coord.), Seminario Medieval 2009-2011, Porto, Ed. Estrategias Criativas-Fundação Ciência e Tecnologia-SMELPS, 2011, pp. 255-287.
Calderón Medina, Inés, «La solidaridad familiar. La participación de la nobleza leonesa en la guerra civil de Portugal (1245-1247)», Hispania, 74, núm. 245, 2013, pp. 617-646, DOI: https://doi.org/10.3989/hispania.2013.016
Cingolani, Stefano M., Pere el Gran. Vida, actes i paraula, Barcelona, Base-Museu d’Història de Catalunya, 2010.
Cingolani, Stefano M. (ed.), Diplomatari de Pere el Gran. 1. Pergamins i cartes (1258-1285), Barcelona, Fundació Noguera, 2011, URL: http://www.fundacionoguera.com/libros/62%20DIPLOMATARI%20DE%20PERE%20EL%20GRAN%20net,%20mda,%20red,%20psw.pdf (fecha de consulta: 27/10/2020).
Cingolani, Stefano M., «El Llibre de l’infant en Pere: de la sutil frontera entre realidad y ficción en la historiografía», Talia dixit, 7, 2012, pp. 73-96, URL: https://www.eweb.unex.es/eweb/arengas/td7.Cingolani.pdf (fecha de consulta: 25/10/2020).
Cingolani, Stefano M., «Fernando, abad de Montearagón, y Fernando Sánchez, hijos de Jaime I, y el monasterio de Santes Creus», Aragón en la Edad Media, 23, 2012, pp. 39-65, URL: https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=4214192 (fecha de consulta: 19/10/2020).
Cingolani, Stefano M., «Monarcas infieles: amantes e hijos ilegítimos a la Corona de Aragón, desde Ramón Berenguer IV a Jaime II (1131-1327)», En la España Medieval, pp. 261-286.
Cingolani, Stefano M. y Colomer Casamitjana, Joel , El matrimoni entre l’infant Pere d’Aragó i Joana de Foix-Bearn. Política europea i impacte local, IV Premi Saladié-Roig, IRCVM Premis, Universitat de Barcelona, Barcelona en premsa.
Colletta, Pietro, Storia, cultura e propaganda nel regno di Sicilia nella prima metà del XIV secolo: la Cronica Sicilie, Roma, Istituto Storico Italiano, 2011.
Colletta, Pietro (ed.), Cronaca della Sicilia di Anonimo del Trecento, de. Pietro Colletta, Leonforte (En), Euno Edizioni, 2013.
Costa Felgueiras Gayo, Manuel José da, Nobiliário das Famílias de Portugal, Braga, Oficinas Gráficas de ‘Pax’, 1989, URL: http://purl.pt/12151/3/hg-40103-v/hg-40103-v_item3/index.html#/56 (fecha de consulta: 18/7/2020).
David, Henrique; Barros, Amândio; Antunes, João, «A família Cardona e as relaçoes entre Portugal e Aragão durante o reinado de d. Dinis», Revista da Faculdade de Letras, 4, 1987, pp. 69-88.
Desclot, Bernat, Llibre del rei en Pere, ed. Stefano M. Cingolani, Barcelona, Barcino, 2010.
Estal, Juan Manuel del, Itinerario de Jaime II de Aragón (1291-1327), Institución Fernando el Católico, Zaragoza 2009, URL: https://ifc.dpz.es/recursos/publicaciones/28/86/_ebook.pdf (fecha de consulta: 24/10/2020).
Ferrer Mallol, Maria Teresa, «Ramón de Cardona, militar y diplomático al servicio de cuatro reinos», Historia, 15/2, 1998, pp. 1433-1451, URL: http://ojs.letras.up.pt/index.php/historia/article/view/5525 (fecha de consulta: 25/10/2020).
Finke, Heinrich, Acta Aragonensia, I, Berlín y Laipzig, Walther Rothschild, 1908, URL: https://archive.org/details/actaaragonensia00finkgoog (fecha de consulta: 16/10/2020).
Giménez Soler, Andrés, «Caballeros españoles en África y africanos en España», Revue Hispanique, 12 1905, pp. 299-372 y 16, 1907, pp. 56-69, reunidos en volumen URL: https://ruidera.uclm.es/xmlui/handle/10578/18931 (fecha de consulta: 27/10/2020).
González Anton, Luis, Las Uniones aragonesas y las Cortes del reino (1283-1301), Zaragoza, CSIC, 1975.
Hinojosa Montalvo, José, «Los reinos cristianos medievales. Pedro III el Grande (1240-1285)», URL: http://www.cervantesvirtual.com/bib/historia/monarquia/pedro_iii.shtml (fecha de consulta: 21/6/2020).
Madrid Medina, Ángela, (ed.), El Maestre Juan Fernández de Heredia y el Cartulario Magno de la Castellanía de Amposta (tomo II, vol. II), Zaragoza, Institución Fernando el Católico, 2016, URL: https://ifc.dpz.es/recursos/publicaciones/35/18/_ebook.pdf (fecha de consulta: 26/10/2020).
Marrone, Antonio, Repertorio della feudalità siciliana (1282-1390), Mediterranea, ricerche storiche, Quaderni 1, Palermo, Associazione mediterranea, 2006, URL: http://www.storiamediterranea.it/portfolio/repertorio-della-feudalit-siciliana-1282-1390/ (fecha de consulta: 26/10/2020).
Martínez Ferrando, Ernest, Catálogo de la documentación relativa al antiguo reino de Valencia contenida en los registros de la cancellería real / Archivo de la Corona de Aragón, 2. vols., Madrid, Impr. Góngora, 1934.
Martínez Ferrando, Ernest, Jaime II de Aragón. Su vida familiar, 2 vols., Barcelona, CSIC, 1948.
Martínez Ferrando, Ernest, Els fills de Jaume II, Barcelona, Aymà, 1950.
Martínez Ferrando, Ernest, Jaume II o el seny català, Barcelona, Aedos, 1956.
Mas Latrie, Louis de, Histoire de l’île de Chypre sous le règne de la maison de Lusignan, 5 vols., París, Impremerie Impériale,1852-1856, URL: https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/bpt6k28773f.texteImage (fecha de consulta: 28/10/2020).
Miret i Sans, Joaquim, Les cases de Templers i Hospitalers en Catalunya: Aplech de noves y documents històrichs, Barcelona, Casa de la Caritat, 1910-1913, URL: https://bildsuche.digitale-sammlungen.de/index.htmlc=viewer&bandnummer=bsb00070079&pimage=629&v=2p&nav=&l=es (fecha de consulta: 26/10/2020).
Miret i Sans, Joaquim, Itinerari de Jaume I el Conqueridor, Barcelona, Institut d’Estudis Catalans, 1918, 2ª 2004.
Muntaner, Ramón, Crònica, Ferran Soldevila (ed.), Les quatre grans cròniques. III. Crònica de Ramon Muntaner, revisió filològica de Jordi Bruguera, Revisió històrica de M. Teresa Ferrer i Mallol, Barcelona, Institut d’Estudis Catalans, 2011.
Péquignot, Stéphane, Au nom du roi. Pratique diplomatique et pouvoir durant le règne de Jacques II d’Aragon (1291-1327), Madrid, Casa de Velázquez, 2009, URL: https://books.openedition.org/cvz/576 (fecha de consulta:¡ 26/10/2020).
Pere III el Cerimoniós, Crònica, Ferran Soldevila (ed.), Les quatre grans cròniques. IV. Crònica de Pere III el Cerimoniós, revisió filològica de Jordi Bruguera, revisió històrica de M. Teresa Ferrer i Mallol, Barcelona, Institut d’Estudis Catalans, 2014,
Ramos Loscertales, José María, «Un documento inédito relativo a Napoleón de Aragón, hijo natural de Jaime II», Boletín de la Real Academia de la Historia, 65, 1914, pp. 305-316, URL: https://archive.org/details/boletnrealacad65realuoft/page/306/mode/2up (fecha de consulta: 27/10/ 2020).
Riera, Jaume, «La correcta numeració dels reis d’Aragó i comtes de Barcelona», Afers, 69, 2011, pp. 485-521
Robles Montesinos, Javier «Guillema de Montcada, senyora de Terrassa (1300-1303), quem nunc locum habet in Terracia a domino regi ad violarium», Termes 23, 2008, pp. 63-84, URL: https://www.raco.cat/index.php/Terme/article/view/139388/236141 (fecha de consulta 3/6/2021).
Rodrigo Lizondo, Mateu (ed.), Col·lecció documental de la Cancelleria de la Corona d’Aragó. Textos en llengua catalana (1291-1420), València, Publicacions de la Universitat de València, 2013.
Rubió i Lluch, Antoni, Diplomatari de l’Orient català (1301-1409), Barcelona, Institut d’Estudis Catalans, 1947, 2ª 2001.
Sciascia, Laura, «L'eros come metafora del potere: due avventure siciliane di Giacomo II d'Aragona», Atti dell'Accademia di Scienze, Lettre e Arti di Palermo, serie V, 1983-1984, vol. IV/2, pp. 315-328.
Soddu, Alesandro (ed.), I Malaspina e la Sardegna. Documenti e testi dei secoli XII-XIV, a cura di Alessandro Soddu, Sassari/Cagliari, Centro di Studi Filologici Sardi / CUEC, 2005, URL: http://www.sardegnadigitallibrary.it/index.php?xsl=626&id=114779 (fecha de consulta: 27/10/ 2020).
Soldevila, Ferran, Pere el Gran, Barcelona, Instutut d’Estudis Catalans, 1950-1962, 2ª 1995.
Soldevila, Ferran, Vida de Pere el Gran i d’Alfons el Liberal, Barcelona, Aedos, 1963.
Sotto Mayor Pizarro, José Augusto de, D. Dinis, s.l., Círculo de Leitores, 2008.
Walter, Ingeborg, «Costanza di Svevia», URL: http://www.treccani.it/enciclopedia/costanza-di-svevia-regina-d-aragona-e-di-sicilia_(Dizionario-Biografico) (fecha de consulta: 21/6/2020).
Zurita, Jerónimo, Anales de Aragón, ed. Ángel Canellas, versión electrónica, URL: https://ifc.dpz.es/recursos/publicaciones/24/48/ebook2473_3.pdf (fecha de consulta: 28/10/2020).
Downloads
Published
Issue
Section
License

This work is licensed under a Creative Commons Attribution-NonCommercial 4.0 International License.
The articles published at Edad Media. Revista de Historia will have a Creative Commons Attribution 4.0 International License (CC BY 4.0).
The journal allows the authors to retain publishing rights. Authors may reprint their articles in other media without having to request authorization, provided they indicate that the article was originally published in Edad Media. Revista de Historia.
